El tema de la veu com a eix articulador del projecte

“Much youth research is hence concerned with giving voice to young people and to promoting a better understanding of their worlds”. (Heath, Brooks, Cleaver & Ireland: 2009: 13)

Una de les finalitats de l’escola que emergeix del projecte emancipador de la Revolució francesa (Dubet 2010), va ser la de contribuir a la constitució de ciutadans amb criteri i capacitat de discernir, podent així participar del govern de la República. Per tal d’aconseguir-ho, era necessari que deixessin de ser súbdits i es convertissin en ciutadans. Quelcom que no succeeix sense sentir-se autor (tenir capacitat d’agency) i ser conscient del poder de manifestar la veu d’un mateix.

Amb aquesta referència a la memòria educativa, Creative Connections, pretén validar els projectes que generen els joves en els quals s’estableixen relacions entre les arts visuals i la ciutadania, amb l’objectiu de generar recursos que puguin ser utilitzats durant les discussions a l’aula i en un entorn virtual (http://creativeconnexions.eu/), en el qual poder fer visibles les veus dels joves participants, ja que el tema de la veu, apareix com a fet principal per tal de constituir un sentit de ciutadania europea que tingui com a eix la participació democràtica  dels ciutadans, més enllà d’unes eleccions cada quatre anys.

En l’actual marc europeu, des de l’escola es pot contribuir a indagar sobre les condicions, possibilitats i dificultats  que comporten formar un espai comú d’intercanvi, que superi fronteres mentals i interessos localistes. Especialment en moments de dificultat afavorits per la irresponsabilitat d’uns, l’avarícia dels altres i la inhibició de la majoria.

En aquest context, la veu és quelcom més que generar la participació dels joves. És per això que quan parlem de donar la veu, que tinguin veu, que manifestin la seva pròpia veu, o ens preguntem, qui està autoritzat per a donar la veu?, donar la veu no és una posició colonitzadora?, rescatem frases i interrogants que se’ns van plantejar quan vam decidir que una de les qüestions clau, a Creative Connections, era que el projecte es desenvolupés des de l’autoria (agency) i com a expressió de la veu dels participants. I és que el tema de la veu,  com va assenyalar Hargreaves (1996-1997) és un propòsit lloable però que requereix estar alerta quan s’utilitza en investigació. Sobretot, si es té en consideració, com ens recorda Les Back (2007), que, en el si de qualsevol investigació social es fa palesa una inevitable tensió dialèctica entre el regal i el robatori, l’apropiació i l’intercanvi, la interacció i el robatori d’històries. És per això que no és qüestió de donar la veu als joves, sinó que els joves trobin i gestionin les condicions per a manifestar-la, ja que la veu no és una cosa que es doni, sinó que s’agafa. Tot plegat fa necessari qüestionar el fet de dir que es “dóna la veu”, quan realment s’està utilitzant com una estratègia per a legitimar processos en les quals  se les està reduint a dades que s’usen en línia amb les intencions dels investigadors o dels docents, però no amb les d’aquells que generosament, com assenyala Les Back, ens regalen les seves veus.

D’aquí ve la importància, com assenyala Thomson (2008: 7), de considerar que quan es planteja un projecte amb i no sobre les veus dels joves, docents i investigadors han de transformar les relacions de poder que formen part de la investigació (o del projecte). I és que les relacions de poder relacionades amb la classe social, el gènere, l’origen ètnic, la discapacitat, la sexualitat i l’edat, redueixen les relacions socials i poden limitar el que es pot dir i qui ho pot dir (Thomson, 2008: 7); i també la manera com s’escolta (Ellsworth, 2005).

Tanmateix, cal evitar que les pràctiques d’investigació esdevinguin un com si (Lerena, 1983) d’autoria i de rellevància de la veu, quan realment, els investigadors o els docents donen instruccions sobre exactament quantes fotografies cal fer i sobre quins temes. Així, “molta investigació ‘innovadora’ i participativa és simplement una manera de o l’extensió de les tradiciones de largo alcance de la investigació etnogràfica” (Holland, Renold, Ross y Hillman, 2010:362).

L’ús de la veu depèn del context social en què es troba la possibilitat i requereix processos i estratègies per tal que es faci visible. Una de les professores que participa en el projecte ens va demanar un temps d’espera abans de començar a desenvolupar el projecte, ja que el grup de joves es trobava en una situació de relació difícil amb les matèries relacionades amb les arts. Si començava la gestió del projecte en aquell moment –va manifestar­– corria el risc que els estudiants s’inhibissin d’assumir les decisions de participació que el projecte possibilitava. I és que és important no oblidar que el fet de ser capaç de dir què es pensa i què es desitja, depèn del que es demani, de qui ho faci i de què s’espera dels joves amb els quals es desenvolupa el projecte. La realització d’una investigació que s’ocupa de la veu vol dir escoltar coses que es diuen i/o que no reflecteixen, potser, el que esperem. (Thomson, 2008:4).

Una consideració final respecte la veu és que aquesta té relació, no tan sols amb aquell que té alguna cosa per dir, sinó que també es refereix a la llengua que s’utilitza, als components emocionals i mitjans no verbals usats per expressar opinions. Estar atent a la veu no vol dir només parlar, sinó la manera com impacta en la presa de decisions, ja que vehicula una forma democràtica de pensar i d’aprendre (Holland, Reynold, Ross y Hillman 2010). D’aquí, la importància que a Creative Connections, els joves puguin usar els llenguatges que els són propis no sols a l’hora de dialogar amb les obres dels artistes i generar els seus projectes artístics, si no s’hauria d’evitar que docents i investigadors usin i redueixin aquestes veus  a dades o respostes que confirmin les  seves expectatives. Fet que suposa un desafiament per sortir de la zona de confort en la qual normalment transitem en els projectes i investigacions educatives.

Narratives del procés

Durant tot el projecte hem recollit un seguit d’evidències a partir dels comentaris dels estudiants en relació amb les seves mateixes experiències sobre el procés educatiu Creative Connection. Els estudiants van ser capaços de retre comptes de les seves veus a través de: les seves produccions d’art, les discussions sobre els seus processos artístics, i els significats de les seves produccions finals. Durant tot el procés de tots els estudiants, professors i investigadors que participen en el projecte han recollit les opinions i experiències proporcionades pels estudiants. Les reflexions i comentaris dels estudiants, van ser recollides a través d’entrevistes, qüestionaris i opinions escrites, pels alumnes, a la pàgina web. De la mateixa manera que s’han recollit, mitjançant vídeos i fotografies, les converses fetes a la sala de classe i l’ambient escolar de cada centre. Aquests comentaris s’han  organitzat en els següents temes principals del projecte Creative Connections:

· Reflexions / comentaris de les seves pròpies obres d’art
· Reflexions / comentaris sobre l’art (percepcions, enfocaments, canvis en el concepte, etc.)
· Reflexions / comentaris de les experiències en el projecte, en el seu propi procés  escolar.
· Reflexions / comentaris sobre Europa (Què en penseu d’Europa? Què significa per a ells ser ciutadà europeu)

El material recollit per tots els països participants, consistent en un seguit de comentaris i històries dels estudiants en relació amb el seu procés a Creative Connections, serà molt útil per a posteriors investigacions i es mostrarà en una futura nova pàgina web del projecte.

Referencias

Dubet, F. (2010). Mutacions institucionals i/o neoliberlisme? Quaderns d’Educaió continuada, 22, 105-121.

Ellsworth, E. (2005). Posiciones en la enseñanza. Diferencia, pedagogía y poder de la direccionalidad. Madrid: Akal.

Hargreaves, A. (1996-1997). A vueltas con la voz. Kikirikí. Cooperación educative, 42-43, 28-34.

Heath, S., Brooks, R., Cleaver, E. & Ireland E. (2009). Researching young people’s lives. London: Sage Publications.

Holland, Renold, Ross & Hillman (2010). Power, agency and participatory agendas: A critical exploration of young people’s engagement in participative qualitative research. Childhood, 17(3), 360–375.

Lerena, C. (1983). Reprimir y liberar: critica sociológica de la educación y de la cultura contemporáneas. Madrid: Akal.

Back, L. (2007). The Art of Listening. Oxford & Ne w York: Berg Publishers.

Thomson, P. (2008). Doing research with children and young people. London: Routledge.