Escola Dovella. Escola Primària - Barcelona

Escola Dovella. Imagen de la Actividad sobre Europa. Foto: Carmela Márquez

Context

L’escola d’educació infantil i primària Dovella, es troba a la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya. Barcelona és la segona ciutat més poblada d’Espanya,  després de Madrid, amb 1.620.943 habitants; i l’onzena de la Unió Europea. L’escola està ubicada al barri del Clot, que, tal com altres barris de Barcelona que no es troben al centre de la ciutat, tenen un passat (segle XIX) industrial, que n’ha determinat l’arquitectura i la planificació urbana.

L’escola Dovella va començar el 1972 com una cooperativa que buscava una educació pública i de qualitat. Més endavant –després del franquisme–, el 1989, es va poder consolidar com a escola pública dins de la xarxa gestionada per la Generalitat de Catalunya. L’escola és d’una sola línia i conta amb Educació infantil, entre 3 i 5 anys, i Educació Primària de 1er a 6è, amb nens i nenes de 6 a 12 anys. Actualment té 225 alumnes. Es caracteritza per continuar treballant de manera participativa entre professors, alumnes i pares; i buscar la innovació pedagògica. El seu model actual és la perspectiva educativa dels projectes de treball.

Participants

El projecte Crative Connections es va dur a terme a 6è –24 alumnes– i hi van participar la professora Ita Albat, i la investigadora del Projecte i estudiant del Doctorat d’Art i Educació de la Universitat de Barcelona Carmela Márquez.

Procés

Donat que les dues escoles de primària que participen en el projecte de Creative Connections –Escola Dovella i Escola Serralavella– treballen des de la perspectiva educativa de projectes de treball, el projecte no es va realitzar en el context d’una assignatura específica, com a les escoles de secundària. Prenent aquest fet en consideració, el projecte Creative Connections, va formar part d’un projecte d’aprenentatge més de la classe, i va ser un recurs per desenvolupar i vincular-se amb altres projectes de l’aula. El projecte es va portar a terme des de gener fins a juny de 2013.

En el cas de l’Escola Dovella, la manera de treballar no va ser programada, sinó que es va realitzar en relació amb les necessitats del grup, fet que va portar a què algunes setmanes es dediqués gran part de l’estona d’una classe al projecte i d’altres no. El projecte Creative Connections va ser considerat com un projecte més del grup i per tant va ser necessari crear vincles constants amb la resta d’activitats que estaven realitzant alhora. Durant tot el procés, la professora va estar acompanyada per una investigadora, fet que va ajudar a l’hora de compartir amb tot el grup de Creative Connections –professors i investigadors– les maneres de treballar de l’escola, ja que la professora no va poder assistir a cap de les reunions mensuals del grup per problemes d’horari.

Un dels interessos de l’escola, que va fer que acceptessin treballar en el projecte, era la possibilitat d’establir contactes amb altres països d’Europa.  I també, l’oportunitat de treballar amb l’art contemporani, experiència que havia resultat molt fructífera en un projecte anterior en el qual, amb la visita a l’exposició “Cartografies Contemporànies” del Caixa Fòrum, van treballar el concepte d’identitat, realitzant les seves pròpies cartografies biogràfiques. Aquesta, precisament, va ser la seva carta de presentació a la pàgina web de Creative Connections.

La primera tasca en la qual es va embarcar el grup, va ser la d’indagar quin sentit tenia Europa per a ells. Què entenem per Europa? L’objectiu era el de reflexionar sobre el significat que té Europa partint del fet de qüestionar-se el seu concepte actual, i així, després, poder contextualitzar la idea d’Europa en un sentit global i també local.

Tenint en compte que es tractava d’un concepte tan general, va ser molt important el fet de generar connexions i relacions amb les seves mateixes vides. Per aconseguir-ho va ser necessari transitar de l’exterior a l’interior i a la inversa; preguntant-nos com això connecta amb mi. Tot plegat es va realitzar de la següent manera. Primer es va generar una pluja d’idees: van assenyalar punts geogràfics, preguntant-se “a quins països he viatjat” o “m’agradaria viatjar” i “quins països formen el continent” –per fer-ho, els alumnes es van situar ràpidament en un mapa o un globus terraqüi–. Després, van passar a dialogar des d’un punt de vista més conceptual, preguntant-se sobre els estereotips, com era abans, com és ara, quins problemes afecten el continent –per fer-ho, molts es van informar via internet o amb algun diari­–. Tot aquest procés de reflexió es va registrar per escrit i va ser entregat a tots els membres del grup.

Prenent com a referència els conceptes apareguts en la reflexió anterior –a la pluja d’idees–, els estudiants van produir, primer individualment, una imatge d’Europa que anava més enllà de la purament geogràfica, tenint en compte, també, les converses que havien sorgit a la primera fase. Les imatges primer es van fer com un dibuix i després en forma de collage. En acabar aquesta activitat, va ser necessària una altra sessió per veure com els conceptes d’Europa connectaven amb la seva quotidianitat.

Sens dubte, va haver-hi un concepte que va sortir tant a les converses com a les imatges produïdes, que va ser, la crisi econòmica i com el grup volia que aquesta situació canviés. Va ser llavors que van poder conciliar les idees en dues obres que van fer col·lectivament. Una va ser un mapa simbòlic del continent que marcava les fronteres econòmiques i que mostrava una Europa en crisi; i l’altra obra tenia el signe més (+) i estava plena de conceptes positius del continent.

Un cop acabades les imatges d’Europa, la següent activitat va consistir a tornar a consultar la base de dades d’art de la pàgina web –ja l’havien vist anteriorment amb la mestra, però tan sols a tall d’introducció–. Aquesta vegada hi van dedicar dues sessions completes de dues hores. A aprtir de les obres es van generar converses, intentant anar més enllà del judici de valors partint de “m’agrada” o “no m’agrada”. Es va discutir tant sobre els diversos mitjans usats pels artistes, com sobre els temes que aquests estaven qüestionant. Després d’aquestes sessions, cada alumne va tenir accés a la pàgina web per revisitar les obres i aprofundir, amb més temps, en algun artista que li interessés.

El següent pas va ser produir les seves pròpies obres, fent servir o no, les obres dels artistes com a font d’inspiració. Alguns van treballar individualment, i d’altres van formar petits grups de tres persones com a màxim.

El procés de producció va constar d’una primera entrevista o conversa de cada grup o persona individual, amb la Carmela, per tal de resoldre tant el concepte que hi havia darrere de l’obra, com els problemes tècnics i els usos dels materials. Un cop, tot plegat clarificat, i tenint en compte algunes idees preconcebudes, es va fer una segona reunió de tot el grup i la mestra per tal d’ajudar-se mútuament i generar un seguit de controvèrsies que van resultar molt constructives per a tothom.

El següent pas va ser la construcció de les obres, moment en el qual es va passar de la teoria a la pràctica, fet que va significar un repte, ja que es va intentar que els materials rendissin comptes del discurs i la intenció que hi havia darrere de les seves obres. Aquest procés va resultar ser un gran moment d’aprenentatge i va evidenciar el sentit de la responsabilitat de tot el grup.

On s’ha arribat

Tot i que un dels propòsits de l’escola per treballar en el projecte, era el de connectar-se amb nens i nenes d’Europa, aquest no es va produir satisfactòriament en el seu bloc. El procés de producció de les seves obres i el fet de tenir a l’abast obres de l’art contemporani, va generar en el grup un canvi en la manera d’entendre l’art i els va fer trobar una plataforma per a poder parlar d’ells mateixos i dels problemes socials. També va resultar ser una eina de cohesió del grup, que aquell any cursaven el seu últim any a l’escola, abans de partir, per separat, cap a l’institut.