Escola Serralavella. Escola de Primària - Ullastrell

Clase 6to A y B. Foto: Sandra Gomez

Context

L’Escola Serralavella és una escola de primària, ubicada a Ullastrell, poble situat a la comarca del Vallès Occidental, molt aprop del Baix Llobregat, amb una població de 1.200 habitants. Geogràficament ofereix qualitat de vida, ja que gaudeix d’un ambient de poble combinat amb la proximitat a grans ciutats com Terrassa i Martorell. Sense oblidar el seu passat rural, i amb una part de la pagesia encara en actiu, hi ha nous sectors que han incidit en l’activitat laboral i econòmica del poble. Per això, el treball rural s’ha reduït, essent substituït pel treball a la indústria i als serveis. Tot i haver-hi molta gent que treballa fora del poble però, no s’ha convertit en un poble-dormitori.

L’Escola Serralavella té com a referent pedagògic la perspectiva educativa dels projectes de treball. L’escola depèn del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És de dues línies i actualment conta amb dos nivells: Educació Infantil, de nens i nenes d’entre 3 i 5 anys; i Educació Primària de 1er a 6è curs, per a nens i nenes d’entre 6 i 12 anys.

Després d’anys de negociació, a partir de l’any 2011, l’escola es troba en un procés d’ampliació amb la construcció d’un nou edifici. Aquest fet és a causa del creixement demogràfic de la zona, i per tant, de la necessitat d’acollir a més nens en edat escolar.

Participants

De l’Escola Serralavella van participar dos cursos: 6èA amb 17 alumnes d’entre 11 i 12 anys, i el seu professor Juanjo López; i 6èB amb 15 alumnes d’entre 11 i 12 anys, i la seva professora Noelia Mercader. Amb tots ells –realitzant una estada un cop per setmana durant tot el projecte– hi va treballar també Sandra Gómez, estudiant del Màster Art i Educació: un enfocament construccionista, de la Universitat de Barcelona.

Procés

Donat que les dues escoles de primària que participen en el projecte de Creative Connections –Escola Dovella i Escola Serralavella– treballen des de la perspectiva educativa de projectes de treball, el projecte no es va realitzar en el context d’una assignatura específica, com a les escoles de secundària. Prenent aquest fet en consideració, el projecte Creative Connections, va formar part d’un projecte d’aprenentatge més de la classe, i va ser un recurs per desenvolupar i vincular-se amb altres projectes de l’aula. El projecte es va portar a terme des de gener fins a juny de 2013.

Els dos professors i la Sandra van participar en les reunions grupals –professors i investigadors– que es van realitzar mensualment a la universitat. La Sandra va acompanyar el treball d’ambdós grups. La manera de treballar en el projecte, va ser els seus mateixos recursos en relació a les necessitats del grup. Els professors es van reunir amb la Sanda  per tal de resoldre problemàtiques  que van anar descobrint durant el camí. Tot i que es van fer servir propostes provinents del projecte, també es van usar exemples d’altres artistes proposats per la Sandra, i la visita a l’exposició “EXPLOSIÓ! El llegat de Pollock” a la Fundació Miró.

Tots dos grups, des de l’inici, van tenir una preocupació; i des del projecte de Creative Connections, se’ls va brindar una manera de tractar-la. La preocupació fonamental era l’escola en construcció situada davant de l’actual edifici. L’escola sense acabar, suposava una evidència latent de l’actual crisi econòmica. Aquest era un tema que volien i necessitaven treballar. El projecte de Creative Connections, els resultaria molt útil per a poder manifestar-se en contra de l’actual situació de l’escola: el destí de les obres  realitzades per al projecte, ja tenien un lloc físic on manifestar-se, enfront de la construcció inacabada.

La visita a l’exposició sobre el llegat de Pollock, a la Fundació Miró, va ser un punt de partida. El Juanjo va considerar que aquesta exposició els ajudaria a pensar com, materialment, podien manifestar-se enfront de l’escola. Però aquest fet no va succeir com ell va preveure. Els alumnes no van connectar amb les obres, però sí que va representar un inici de contacte amb l’art contemporani.

A les reunions de grup –professors i investigadors participants en el projecte de Creative Connections– es van discutir les obres de la base de dades d’Art de la pàgina web, i els dos professors de la Serralavella van veure l’oportunitat que els seus alumnes tinguessin la possibilitat de manifestar artísticament les crítiques socials que estaven reflexionant a classe.

En el cas del curs de 6èB, el de Noelia Mercader, els temes que els preocupaven eren diversos: les retallades econòmiques, el conflicte amb la sanitat, l’atac a la llengua catalana, el maltractament animal i la contaminació planetària. En el cas de 6èA, el de Juanjo López, van trobar un tema comú a treballar, el de l’escola inacabada.

Durant el procés, i fins a arribar a les seves obres finals, les intervencions, en els dos grups, de la Sandra, van ser de gran ajuda. Ella va ser qui va observar que a les primeres activitats de disseny de les obres, hi havia massa literalitat, essent necessari fer un pas més per tal de vincular-se amb la metàfora i el sentiment. Conversant amb els professors, se’n va extreure que ells van percebre el mateix. En relació amb aquest fet, la Sandra els va mostrar diversos pintors surrealistes que van treballar amb la metàfora; i en el cas de les intervencions urbanes, els va mostrar una selecció d’artistes d’Street Art. Aquestes activitats van obrir les possibilitats en alguns dels joves, fent que es replantegessin les seves obres finals, exigint-se fer un pas més enllà de la mera representació literal.

A partir de les intervencions de la Sandra, els professors també van canviar les seves estratègies. En el cas del Juanjo, al començament havia demanat als seus alumnes que fessin un collage amb imatges que s’associessin als temes d’interès. Després de l’aportació de la Sandra, el Juanjo els va demanar que intervinguessin les imatges amb una segona capa que tingués escrits i altres simbologies amb les quals es pogués mostrar la seva connexió amb aquestes imatges. En canvi a la classe de la Noelia, els alumnes van realitzar un seguit d’obres individuals en les quals ja es trencava amb la literalitat. També alguns alumnes van realitzar obres en què les crítiques eren bastant negatives, fet en el qual la Sandra va intervenir demostrant que es pot criticar de manera positiva, ajudant a alguns estudiants a replantejar les seves obres.

Finalment, la classe del Juanjo va crear un gran mural sobre la construcció inacabada, amb un seguit de metàfores en contra de les polítiques actuals que s’estan duent a terme al país davant la crisi existent. A la classe de la Noelia, també s’hi va realitzar col·lectivament una instal·lació d’un cementiri en la qual es criticava tot allò que s’havia perdut amb la crisi.

On s’ha arribat

L’Escola Serralavella té un model pedagògic que permet treballar els alumnes en sintonia amb els seus interessos i necessitats. Per tant, dur a terme el projecte de Creative Connections a l’escola, com a imposició externa, no era possible. Van haver d’adaptar els projecte a les seves necessitats, fet que van aconseguir, tot i que a vegades amb certes dificultats. Van trobar l’oportunitat de visualitzar el problema social que l’escola tenia i també aprendre, durant el procés, les possibilitats que l’art contemporani els pot oferir per a trencar amb la literalitat.