Institut Torres i Bages. L’Hospitalet de Llobregat - Catalunya

Reuniones de estudiantes. Torres I Bages. Foto: Ana Cañete

Context

Institut d’ensenyament secundari ubicat a l’Hospitalet de Llobregat, ciutat de 257.057 habitants, veïna de Barcelona. És la segona ciutat de la Comunitat Autònoma de Catalunya amb nombre d’habitants. Amb 20.691 habitants / Km2, és la que té major densitat demogràfica d’Espanya, i una de les majors a Europa. L’institut consta de quatre línies d’Educació Secundària Obligatòria, dues de Batxillerat, dues Aules d’Acollida i una Aula Oberta. Actualment té 584 alumnes.

Participants

A l’Institut, el projecte Creative Connections va ser realitzat per alumnes de dues classes de 4art d’Ensenyament Secundari Obligatori –20 alumnes per classe– i la professora Marta Jiménez; i també per Ana Cañete, estudiant del Màster Art i Educació: un enfocament construccionista de la Universitat de Barcelona.

Procés

Es va treballar en el projecte Creative Connections, de la mateixa manera que a l’Institut Vicenç Plantada, durant les classes de l’assignatura d’Educació Visual i Plàstica, dues hores a la setmana, cada grup. La Marta va començar a reunir-se amb l’equip ­–investigadors i professors–, en reunions mensuals, des de setembre de 2012. L’objectiu d’aquestes reunions era el de poder planificar junts com treballar el projecte, cadascú  en relació amb el seu context. La feina pràctica a l’Institut es va realitzar de desembre de 2012 a Juny de 2013.

En començar el projecte, la Marta i les seves classes ja estaven treballant amb temes relacionats amb l’activisme cultural. Aquesta ha estat una qüestió d’especial interès dels grups, a l’hora de poder parlar sobre la crisi econòmica. L’interès per l’activisme cultural va sorgir gràcies a una visita a una exposició sobre El Roto ­–il·lustrador espanyol, els dibuixos del qual tenen una forta crítica social­­– a l’Hospitalet de Llobregat, concretament a la Tecla Sala.

A partir d’aquest moment, i amb els alumnes ja treballant en el projecte de Creative Connections, aquests es van agrupar en funció de les seves afinitats i temes de treball, que van ser: la crisi, política, cultura popular, televisió, esports i medi ambient.

En un primer moment van començar a pensar a fer esbossos individuals que servissin per a una futura obra conjunta, però finalment es van separar en petits grups en funció als seus interessos, per tal de començar un procés d’indagació llarg i profund que va concloure amb una obra per grup. Aquesta obra va estar relacionada amb els temes proposats al començament, i per les qüestions suggerides pels artistes de la base de dades de Creative Connections.

Per alguns dels joves, els temes van ser tan sols l’inici d’un procés associatiu molt més complexe amb més implicacions de les que ells mateixos pensaven, de manera que molts dels grups es van refer i van suggerir nous temes de treball. Els grups van treballar de manera autònoma durant les hores de classe, amb el suport de la Marta i l’Ana.

Un cop van tenir clar el tema que volien treballar, va arribar el moment de pensar com s’havia de fer i com podien materialitzar les idees esbossades, a partir de treballar els diversos blocs i la inspiració dels artistes del projecte. Aquest punt va resultar ser el més complicat. Els va costar bastant passar de la conceptualització de les seves idees a una proposta real de treball. Per aconseguir-ho van organitzar un seguit de sessions a l’aula per treballar col·lectivament en aquests aspectes. La Marta i l’Anna van optar per iniciar un aprofundiment conceptual a partir de les obres que volien crear els mateixos alumnes. Junts van pensar en una llista de conceptes o paraules clau que es vinculaven a cada un dels temes que ells volien treballar. Després van escollir els conceptes que prèviament havien anat escrivint en tires de cartolines. Cada grup va discutir el seu treball amb la resta de la classe, de tal manera que es van problematitzar les seves eleccions i es van aportar noves idees. Així, els joves van començar a conscienciar-se de la magnitud de les idees que ells mateixos tenien i també va ser una oportunitat per conèixer la feina dels altres companys.

Un cop van haver reflexionat sobre les implicacions conceptuals, van procedir a escollir un o diversos artistes, a partir dels quals van establir un diàleg, basant-se en les seves mateixes obres. Les imatges de Creative Connections de la base de dades d’artistes, van actuar com un espai de conversa i on poder expressar-se sobre ells mateixos.

Va propiciar un marc dialògic del qual van poder extreure’n idees pels seus treballs. Aquest fet va fer que, cada grup, no tan sols escollís un artista a partir del qual treballar, sinó que a més a més, les obres d’aquest tinguessin diverses implicacions, a diferents nivells, amb altres artistes. Per exemple: en alguns casos, hi havia artistes que els van ajudar a aprofundir en el tema en el qual treballaven, altres en el format o la tècnica, i altres van ser interessants per una qüestió purament estètica o de gust particular. Aquests fets van fer derivar el treball, més cap a la investigació de l’artista, més enllà de la informació proporcionada a la pàgina web.

Un cop dissenyat el pla de treball, amb els conceptes a treballar clars, i extretes les idees de cada artista, els alumnes van passar a la producció de les seves obres. Les hores de treball productiu a classe es van alternar amb les sessions de reflexió, per tal de compartir de manera més col·lectiva –amb els companys i entre les dues classes– el què estaven fent. Seguint aquesta idea, també es van organitzar dies de presentació i de grups de discussió, que van ser filmats.

On s’ha arribat

Sens dubte, l’Institut Torres i Bages va ser un dels centres més actius del projecte, majoritàriament, gràcies a l’entusiasme i dedicació de Marta Jiménez amb la tasca amb els seus alumnes, i amb les reunions entre professors i investigadors. A causa de la manera de treballar del grup, les obres van resultar complexes i d’un profund caràcter social que es va materialitzar, prolíficament, en obres de gran dimensió, i que van permetre, de manera col·lectiva, articular el discurs i l’interès social dels grups.

També en l’ús de la pàgina web van ser molt actius, ja que van mostrar-hi no tan sols les seves obres finals sinó també tot el procés.